Una de les més clares mostres de que el temps és efímer és l’estiu. No només per lo ràpid que passen les vacances, que això ho sabem tots, sinó per com canvien les rutines i activitats estiuenques de fa uns anys al present. En quin moment vam deixar aparcada indefinidament la bicicleta?

La Costa Brava, en el meu cas i el de molts, ha sigut sempre testimoni d’aquests canvis generacionals. Cases i apartaments ocupats, un bon dia, per cares desconegudes. Banyistes amb els que coincidies any rere any deixen de repetir. Les criatures que formaven aquella colla d’estiu han crescut i fan la seva. I, per un moment ple de nostàlgia, penses ‘quina llàstima’. Una reacció tan normal com innecessària.

Com tot cercle, el de la vida tampoc deixa de girar. Hem passat el relleu. Ara són altres qui juguen partides de cartes a la platja. Fem, progressivament, un pas al costat per deixar lloc a les noves colles, nous amors, noves aventures… que, per molt temps que passi, no seran tan diferents al que vam passar nosaltres.

Anuncis