Si bé és cert que a ningú li agrada acabar l’era vacacional, cal dir que la tornada a la rutina no l’he viscuda mai com un trauma. Ben al contrari, el visc com un nou cicle. Com si es tractés d’Any Nou, els primers dies postvacacionals estan carregats de bons propòsits. En el meu cas, a més, cau el meu aniversari, així doncs, també desitjos.

No és fàcil, però, agafar el ritme. Si realment hem desconnectat durant les vacances, el cap sol resistir-se a canviar pel mode automàtic. Vols fer mil coses alhora, que abans et sortien soles, i vas més lent que mai. De vegades, fins i tot, has de fer un petit esforç en recordar trajectes i ubicacions. Aquest procés d’adaptació, reconeixem-ho, també té la seva gràcia.

Imagino que els qui tenen criatures, tot i l’enrenou, són contagiats per la il·lusió dels seus fills. Qui no recorda el retrobament amb els companys i les ganes de saber amb qui coincidiries a classe? Si més no, l’arribada d’una nova estació no deixa de ser un “nou curs” per a tothom, i més si es tracta de la tardor.

Però el que realment m’agrada de tornar “al món real” és retrobar-te amb una gran part del teu jo, és a dir, el dia a dia que has escollit o amb el que has après a conviure de la manera més plaent possible. Aquells petits gestos o moments repetitius que, quan tornen, no t’havies adonat que els trobaves a faltar.

En fi, feliç tornada a tothom!

Anuncis