Puip-puip. Les passes ressonen. El maleter s’obre. Paquet dins.

La clau gira. La ràdio apagada. El motor gruny. Les rodes es mouen.

El cotxe puja la rampa. Dreta, esquerra. No ve ningú.

Rosada de matinada. Silenci urbà. Avingudes desertes.

Semàfor en vermell. Frenada suau. Altre cotxe enfront.

Mirada desconfiada. Segons d’inspecció. Somriure còmplice.

Primera. Segona. Una pressa prudent. Marxa discreta.

Parada. Arribat al destí. En punt. Trucada perduda.

 

Dues cares conegudes. Bon dia. El maleter torna a obrir-se.

Paquet fora. En busca d’un altre destí. No gaire lluny.

Les passes conegudes s’apressen. Aquest cop sí.

Altra clau gira. Tancats i ben tancats. Cap dins.

Grades buides. Pista plena. Taules, cadires, paperetes, bolígrafs.

Arriba la peça que faltava. La peça mare. LA PEÇA.

Ulls oberts. Mans aplaudint. Sons indesxifrables.

Molts somriures. Alguna llàgrima. Cap por.

 

Reunió. L’última abans que comenci tot. Rodona de braços creuats.

Repàs de les instruccions. Recordatori dels ‘en cas de’.

Qui no ho veu clar? Última oportunitat. Tot entès? Tot a punt? Doncs, va!

Tothom al seu lloc. S’obren les portes. És l’hora.

Gentada, estelades, canalla, pares, iaies.

Crits. Votarem! Megàfon. Silenci. Cua escoltant.

Sobretot, serenitat. Que ningú es faci el valent.

Anem a votar.

 

DNIs a la mà. Paradoxa. També les paperetes. Estaven aquí.

Creuetes. Siis. Nos. Cauen dins la peça. Essència.

Ep!

Este dominio ha sido intervenido y se encuentra a disposición de la Autoridad Judicial

Pirata a la sala. Dos minuts de batalla. Victòria. Seguim per proa.

Voluntaris per a tot. Voluntaris per al poble. Poble per al poble.

Seguim votant. Seguim fotografiant (oju amb els de la mesa!)

Whatsup, autopista de selfies. La majoria, sense filtres.

 

La cua es belluga. Nervis. Twitter bull. TT amb males notícies.

Cops. Ferits. Porres. Furgons. Pilotes de goma.

On són? Vindran aquí?

Megàfon demanant calma. Més ràdios enceses. Més tuits.

Es preveu un ‘en cas de’. Torna el megàfon. Instruccions.

Nens i gent gran cap a casa. La resta, tots ben junts. No passaran.

Vibra un mòbil. Seguidament, Himne del Barça. ‘Digues-me’.

Megàfon. ‘Em diuen que venen’.

 

Minuts eterns. Silenci. Mirades creuant-se. Un xiuxiueig.

L’urna continua emplenant-se. Més essència que mai.

Festa acabada. La democràcia més madura s’imposa.

Seguim. Ja queden pocs. Barri petit.

Una furgoneta fosca. Falsa alarma. Pobre veí.

Més minuts. Incertesa. Estranyesa. Incredulitat.

L’últim, ha votat. Alleujament. No ha vingut ningú.

La festa torna. De nou, els riures i alguna llàgrima.

 

Portes, altre cop, tancades. Abraçades. Hem votat.

Urna oberta. Siis, nos. L’última. També és un si.

Paperetes comptades. Recomptades. Més siis, menys nos.

Que no faltin abraçades. També petons, per què no?

S’ha decidit. Passem el parte. Què no hi faltem nosaltres!

Tornem a mirar Twitter. D’altres no han tingut la mateixa sort.

Un pas més, un pas menys.

No serà avui. Tampoc demà. Però serà.

Anuncis