No hi ha cap dubte que les persones poden treure’t de polleguera o de la misèria.

N’hi ha, fins i tot, capaces de provocar les dues coses, amb la mateixa intensitat i total facilitat. Són aquelles de les que estàs convençut que saben trobar-te les pessigolles i punts dèbils, com si fossis un punt central que ocupés tota la diana. Sense esforç, i potser fins i tot sense saber-ho, causen remolins emocionals només obrint la boca. Gent totalment normal que, per una raó o altra que queda fora del nostre enteniment, la seva sola presència substitueix tot el nostre egocentrisme. Seria com aquella droga que t’apropes o t’allunyes, perquè tu “controles”, però que igualment necessites.

Per sort per a la nostra salut mental, també hi ha el cas contrari. El mar tranquil personificat. Aquell baròmetre humà que, només mirant-te, torna a col·locar-te en equilibri. Silencis i paraules combinats en perfecta harmonia amb el que volem sentir i escoltar. També en aquest cas, es tracta de persones que, per a uns altres, són el més comú. Per a nosaltres, però, posseeixen el do d’asserenar-nos quan nosaltres som completament incapaços.

Tant uns com altres, inevitablement, formen part essencial en la nostra vida. Ens coneixen i han estat escollits per les nostres entranyes, per a bo o dolent. Tot i passar el temps, sempre hi són d’una manera o altra, com el yin i el yang.

No trobarem pas un 2X1 pel Black Friday?

Anuncis